diumenge, 25 d’agost de 2013

Tassonets de tiramisú!

Des de que hem tornat de les nostres Vacanze Romane sentim la necessitat de menjar tiramisú.
I és una necessitat que creix dia rere dia.
Havíem provat la recepta de la Thermomix, de diferents pàgines i blocs, però res com el tiramisú que menjàrem al Trastevere, al restaurant Carlo Menta.
No hi ha paraules per descriure el tiramisú romà...
Als restaurants trobareu de tot, pizzes bones i no tant bones, rissotos i pasta que us encantaran o seran passables, però el tiramisuuuuuuuu!!!!
Per això, avui he cercat i recercat per webs italianes i he vist que la recepta varia un poc de la que estam acostumats a fer aquí.
Supòs que hi ha algun altre secret inconfessable que no ens volen dir (tampoc no seria just) però avui ho hem volgut provar de fer.
Aquesta recepta és una variant de la que hem trobat a la web de Giallo Zafferano, ja que l'hem fet ben igual però canviant els brioixos pel nostre bescuit genovès.
Tiramisú:
. 6 ous
. 120 g de sucre
. 500 g de formatge mascarpone (o Philadelphia, si no en trobam)
. 1 tassa de cafè (amb licor si ens agrada, amaretto, per exemple)
. cacau en pols
. 400 g de brioixos (noltros hem emprat el nostre bescuit genovès )


Començam separant les clares dels rovells i afegim la meitat del sucre als rovells, batent fins que quedi una mescla homogènia, suau i cremosa.
Un cop fet això hi afegim el mascarpone i remenam fins que s'integri bé.
Reservam i pujam les clares a punt de neu amb l'altra meitat del sucre.
Ara és el moment d'afegir aquestes clares a la crema de mascarpone i ho hem de fer molt a poc a poc i manualment (sense batedora o thermomix, perquè sinó ens baixarà tota la mescla i es farà líquida).
Fet això ja ens podem posar a muntar les capes del nostre tiramisú.
Ja sabeu que noltros, sempre que podem, feim les nostres postres de manera individual, ja que la presentació ens agrada molt i és més fàcil a l'hora de fer les racions.
Per fer els tassonets abans haurem tallat el bescuit en cercles del tamany dels tassons (noltros ho hem fet amb els mateixos tassons) i els remullam amb el cafè (que durà sucre i licor, segons els gustos).
Noltros no els remullàrem dins el cafè, per por que no es desfessin, sinó que els regàrem. Us he de dir, però, que es nota bastant la diferència ja que el tiramisú queda més sec. Per això, us aconsellam que el remulleu sense pensar-vos-ho.
Un cop tenguem el bescuit ben banyat de cafè (recalcam BEEEN BANYAT!) començam a fer les capes seguint l'ordre 1. bescuit 2. mascarpone 3. cacau en pols.
Acabam amb cacau i decoram com més ens agradi (rínxols de xocolata, fideus de sucre o xocolata...). Noltros hem fet unes margalides dobles de fondant.
No us passeu amb el cacau de la capa superior perquè no s'integra tant com el de les inferiors i es nota bastant. 
Convé que el guardem a la gelera d'un dia per l'altre, o com a mínim 8 hores. 


   

2 comentaris:

  1. Tienen una pinta estupenda, me encantan los postres individuales. Un besito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Lale! A nosotros también nos encanta probar las versiones mini de nuestros postres favoritos. Si te animas a probar la receta cuéntanos que tal!!
      Un saludo!

      Elimina

Gràcies per deixar-nos un comentari. Ens fa molta il·lusió!!

Post nuevo Post antiguo Home
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...